divendres, 26 de març del 2010

El surrealisme en la fotografia de Scabeater


El surrealisme també es dona en la fotografia. No es tracta tan sols de conèixer i utilitzar els programaris de retoc fotogràfic, cal a més tenir una vessant artística i una mirada personal en cadascuna de les imatges, com les de Scabeater, un fotógraf alemany que en impressona en cada una de les seues fotografies.

Què us sembla! Personalment... original i molt inquietant.






dijous, 25 de març del 2010

Philip Giordano guardonat amb el Premio Internacional de Ilustración Feria de Bolonia-Fundación SM


L'il·lustrador italià Philip Giordano- Pilipo- (Savona, 1980) ha estat guardonat amb la 1ra. edició del Premio Internacional de Ilustración Feria de Bolonia-Fundación SM, con una dotación de 30.000 dolars. Ens alegrem, perquè és un dels il·lustradors dels que seguim el seu treball i ens agrada molt. La senzillez de les línies i formes marquen un disseny atractiu i amb comunicació directe amb el lector.

El guardó se li ha entregat hui dins del marc de les diferents activitats que es realitzen al voltant de la Fira del Llibre de Bolònia. Ací podem llegir, d'entre els seus llibres, El pequeño monstruo negro-negro, un llibre de Davide Cali que ell ha il·lustrat -editat per Adriana Hidalgo, en la seua col·lecció Pípala-.

Han rebut Menció d'Honor la il·lustradora alemanya Sonja Danawski -amb un estil molt realista- i la il·lustradora coreana.

Us fiquem un tastet de les il·lustracions de Philip Giordano:









100 Coses que es poden fer amb el llibre / 100 Cosas que se pueden hacer con los libros


Fa ja un temps varem realitzar a la Biblioteca de Cocentaina una activitat que varem titolar Què fer amb el llibre? / ¿Qué hacer con el libro? Estava adreçada a xiquets i joves i es tractava d'imaginar-se i dibuixar què podiem fer amb un llibre, a més de llegir. Els resultat van ser sorprenents: llibre-cossiol, llibre-sol, llibre-escala, llibre-barret, llibre-paraigües, llibre-ventall, llibre-vestit, llibre-flor, llibre-ordinador, llibre-llit (la nostra imatge representativa al Facebook és un llibre-llit), llibre-vaixell i un llarg etcètera. La imaginació al poder!

Ara ens ha sorprès trobar esta mateixa iniciativa en la web, en una llibreria italiana, Centostorie. Ens proposa que imaginem 100 coses que es poden fer amb els llibres. Tanquem els ulls i imaginem... jo faria (ens agradaria que ens deixareu testimoni de tot allò que imagineu en l'apartat de comentaris).

100 Coses que es poden fer amb el llibre / 100 Cosas que se pueden hacer con los libros / 100 Cose che poi fare con libri / 100 Choses que vous pouvez faire avec les livres / 100 Things you can do with the books / 100 Coisas que você pode fazer com os livros 












dimecres, 24 de març del 2010

La Caputxeta Vermella: adaptació de Luís Pescetti (7)

Totes aquestes il·lustracions de Caputxetes Vermelles són de Stefano Arici

Ja sabeu que anem recopilant il·lustracions sobre la Caputxeta Roja /Caperucita Roja. Hui, a més us volem recomanar que llisgau aquesta versió del conte que ha escrit Luis Pescetti i que està publicat al seu llibre El pulpo está crudo (editat per Alfaguara). Ens ha encantat!

Cierto dí­a iba Caperucita por el bosque de… che ¿cómo se llamaba ese bosque?
-¿Cuál? El de… ¿el bosque de Sherwood?
-No, ése era el de Robin Hood.
-¿Robin Hood no era el compañero de Batman?
-No, el compañero de Batman era Mandrake.
-¡Si Mandrake era un mago!
-¿Y qué tiene? Además era el ayudante de Batman. 


-… ¿seguro?
-Claro, ¿para qué te contarí­a mentiras, eh? ¿Querés que siga?
-Y, sí­…
-El bosque quedaba en Transilvania…
-Che, no jodas. ¿Transilvania no era donde viví­a el Conde Drácula?
-Vos tenés todo mezclado. No prestás atención a lo que te cuento y se te mezcla todo. Transilvania queda en Estados Unidos… si me vas a cuestionar todo mejor me callo.
-Sí­, mejor.
-… ahora no me callo nada.
-Te callás porque no querés contarme el cuento, porque no lo sabés.
-Claro que lo sé; ahí­ te va, cierta noche, Caperucita estaba cerrando su famoso restaurante…
-¿¡Su famoso restaurante!?
-Sí­, cuando de repente recibió una llamada telefónica…
-… era uno que le avisaba que vos le estabas haciendo bolsa su cuento.
-No, era su mamá, que le pedí­a que pasara de la abuelita a dejarle algo de comer. Le dijo así­, “Blancanieves…”
-¿¡”Blancanieves” le dijo!?
-Sí­, “Caperucita” se llama el cuento, pero a ella le encantaba que le dijeran “Blancanieves”. Entonces el tí­o le dijo así­…
-Che, ¿no era la mamá la que estaba en el teléfono?
-¡Nunca dije que fuera la madre… por favor, prestá atención! Dejáme seguir, le dijo así­, “Blancanieves, cuando cierres tu famoso restaurante llevále algo a tu abuelita que recién me habló y dice que está con un hambre terrible”.
-¿Y por qué la abuelita no la llamó directamente al restaurante?
-Porque se le olvidaba el número.
-¿Y por qué no lo tení­a anotado en un papelito al lado del teléfono?
-Porque el lápiz se lo habí­a prestado a un humilde cazador.
-¿El que aparece al final del cuento?
-Exactamente, que fue el que atendió el teléfono.
-… che ¿No lo habí­a atendido la misma Caperucita?


-¿Quién? ¿Blancanieves?
-Sí­.
-No creo, ella no tení­a teléfono.
-¿¡Y dónde recibió la llamada si no tení­a teléfono!?
-Ahí­ está la gracia, escuchá, entonces el humilde cazador le dijo a la mamá…
-¿Por qué era “humilde cazador”?
-Porque si hubiera sido rico tendrí­a empresas pero no serí­a cazador. Ahora calláte y dejáme contarte el cuento.
-… ¿no tenés otro? No entiendo nada.
-Porque no prestás atención. Entonces el humilde cazador le dijo, “Mire, señora, su hija se fue a un baile a que le probaran un zapatito”.
-¿Ese no es el de Cenicienta?
-No, en el que hay un baile es el de Pinocho.
-En el de Pinocho nunca hubo un baile, porque él no era como los demás niños.
-El que no era como los demás niños era Frankestein.
-¡Pero si él era un monstruo!
-Por eso no era como los demás niños, ¿querés que siga o cambio?
-… y no, seguí­…
-Entonces la abuelita le dijo…


-¿Qué abuelita? ¿No estaba hablando con la mamá?
-¿Ves? No atendés. ¿No te dije que la mamá era sorda?
-¿Sorda?
-Y claro, le habí­an hecho una operación, pero no quedó bien.
-¿En el cuento dice eso?
-Por supuesto, yo nunca te mentirí­a. Sigo. Entonces le dijo, “No importa yo igual la llamo después, no se olvide de darle mi mensaje”. Pero ni bien colgó el cazador ya se habí­a olvidado y ese mismo dí­a la abuelita hubiera muerto de hambre… si no fuera porque pasó un lobo y se la comió. Y colorí­n colorado, este cuento se ha acabado. ¿Te gustó?
-… al medio no lo entendí­, pero estuvo bueno.
-¿Qué parte?
-La de los ladrones que entran a la pizzerí­a.
-Porque no prestás atención. Mañana te cuento otro.

Jutta Bauer, Premi Hans Christian Andersen d'Il·lustració 2010: bibliografia

Il·lustració de Jutta Bauer, Premi Hans Christian Andersen d'Il·lustració 2010

El jurat del premi Hans Christian Andersen 2010 convocat per l' IBBY, la Organizació Internacional per el Llibre Juvenil, ha anunciat que han resultat guardonats l'escriptor britànic David Almond i la il·lustradora alemanya Jutta Bauer. L'anunci s'ha fet dins del marc de la Fira Internacional del Llibre Infantil de Bolònia i les medalles i diplomes s'entregaran el dia 11 de setembre en el congrés de l' IBBY Compostela 2010.

Aquest és el major guardó internacional, equivalent als premis Nobel per als autors dedicats al món infantil i juvenil. En el premi Hans Christian Andersen d'Il·lustració el jurat ha reconegur a Jutta Bauer com una poderosa narradora que mescla la vida real i la llegenda en les seues il·lustracions i ha valorat la seua aproximació filosòfica, originalitat, creativitat i la seua capacitat per establir comunicació amb els joves lectors.

Jutta Bauer (Hamburg, 1955) és una magnífica il·lustradora, amb una obra molt personal. Les il·lustracions realitzades per a altres escriptors tenen també una empremta que la distingeix. Crea una empatia directa amb els lectors menuts, donant-li a les il·lustracions una tendresa, humor i sensibilitat que no es sol trobar en altres il·lustradors.

Tenim la sort de poder gaudir de molts dels seus llibres traduïts al castellà i català i esperem que a partir d'ara s'editen la resta de llibres que té, com la col·lecció de Juli.

Hem fet una selecció dels seus llibres per tal d'orientar-vos en la lectura. Segur que els podeu trobar a les llibreries i a les biblioteques.



- El Rey de las salchichas blancas / Ludvik Askenazy ; ilustraciones de Jutta Bauer ; traducción de María Dolores Abalos-- Madrid : Altea, D.L. 1988

- La Trucha-sirena / Ludvik Askenazy ; ilustraciones de Jutta Bauer ; traducción de María Dolores Abalos-- Madrid : Altea, D.L. 1988

- El ángel del abuelo / Jutta Bauer-- Santa Marta de Tormes : Lóguez, cop. 2007

- Marecrits (Madrechillona) / Jutta Bauer ; [traduït per Núria Ventura]-- Santa Marta de Tormes (Salamanca) : Lóguez, [2004]

- Selma / Jutta Bauer-- 1ª ed., 1ª reimp-- [Pozuelo de Alarcón] : Los cuatro azules, 2009

- La reina de los colores / Jutta Bauer-- 2ª ed-- Santa Marta de Tormes (Salamanca) : Lóguez, [2008]

- Todo cambió con Jakob / Kirsten Boie; Traducción de Marta Arellano; Ilustración de la cubierta Jutta Bauer-- 1ª ed, 6ª reimp.-- Madrid : Alfaguara, 1993

- Sencillamente tú / Heinz Janisch, Jutta Bauer-- Santa Marta de Tormes (Salamanca) : Lóguez, 2007

- Viaje a la isla de los milagros / Klaus Kordon ; traducción de Rosa Pilar Blanco ; ilustraciones de Jutta Bauer-- 2ª ed.-- Madrid : Alfaguara , 2002

- Bona nox / adaptación de Eduardo Martínez ; Wolfgang Amadeus Mozart ; Jutta Bauer-- Santa Marta de Tormes (Salamanca) : Lóguez, 2006

- El gos viatger / Chistine Nöstlinger ; traducció, Gustau Muñoz ; il.lustracions, Jutta Bauer-- València : Tàndem, D.L. 1991

- Así empezó todo : 34 historias sobre el origen del mundo / Jürg Schubiger, Franz Hohler ; ilustraciones de Jutta Bauer ; traducción de Moka Seco Reeg-- 1ª ed., 2ª imp-- Madrid : Anaya, 2008

- Per què vivim als afores de la ciutat / Peter Stamm ; Jutta Bauer-- 1ª ed-- València : Tàndem, 2008

- Un enano en la oreja / Christine Nöstlinguer ; traducción de Judith Vilar ; ilustraciones de Jutta Bauer-- Barcelona : Círculo de Lectores, D.L.1991

- ¡Que viene el perro! / Christine Nöstlinger ; traducción de Judith Vilar ; ilustraciones de Jutta Bauer-- Barcelona : Círculo de Lectores, 1991

- Me importa un comino el rey Pepino / Christine Nöstlinger ; traducción de Mª Jesús Ampudia ; ilustraciones de Jutta Bauer-- Barcelona : Círculo de Lectores, D.L. 1991

Bona lectura!

dimarts, 23 de març del 2010

La fantasia renaixentista en les il·lustracions de James Christensen




James C. Christensen és un il·lustrador nord-americà que s'inspira per a realitzar les seues il·lustracions en els artistes del renaixement creant tot un imaginari fantàstic que ens deixa amb la mirada enganxada en cadascuna de les seues obres. Cada il·lustracion ens pot inspirar tota una història. Meravellòs!































Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...